La porta

Aquesta és la porta a un altre món. El món dels records. Records d'uns nens que corrien entre patis i horts amagant-se dels propietaris de les torres. Nens que feien curses de bicis. Noiets que jugaven a jocs de taula. Sopars de veïns i festivals infantils i juvenils...Molts estius. Moltes setmanes santes. Moltes castanyades. Molts bolets.
Amics que anarem fent en diferents etapes i, amics que han pres diferents vols. Alguns dels nens ja són pares. Però aquests fills no podran passar per aquesta porta a produïr més records, hauran de conformar-se en escoltar els records dels seus pares. Algú ha tancat amb aquella gran clau de ferro la porta blava. Per molt que piquem ningú vindrà a obrir-nos.

(Nurita)

estiu 1983

Aquest és un dels primers estius que passàvem a la casa. Però, pel que sembla, de seguida vam anar per feina. Aquí fèiem una partida de metropoli: el Josep-Ferran contra la Isabel (filla del Suy) i la Cristina, sota l'atenta mirada del Pierre.


Mare de Déu, quina transgressió de les normes: les bicis pel passadís principal!!!!

Publicat per Tineta a 21:18
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

Nurita ha dit...

Ostres, tenia un record desfigurat. Pensava que el Pierre era molt més gran que nosaltres, i per les fotos, veig que no ho era tant

7 de maig del 2008, a les 22:46

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)