La porta

Aquesta és la porta a un altre món. El món dels records. Records d'uns nens que corrien entre patis i horts amagant-se dels propietaris de les torres. Nens que feien curses de bicis. Noiets que jugaven a jocs de taula. Sopars de veïns i festivals infantils i juvenils...Molts estius. Moltes setmanes santes. Moltes castanyades. Molts bolets.
Amics que anarem fent en diferents etapes i, amics que han pres diferents vols. Alguns dels nens ja són pares. Però aquests fills no podran passar per aquesta porta a produïr més records, hauran de conformar-se en escoltar els records dels seus pares. Algú ha tancat amb aquella gran clau de ferro la porta blava. Per molt que piquem ningú vindrà a obrir-nos.

(Nurita)

el casament del segle (passat)

Les dames d'honor (Isabel Suy i Meri Coma, sí, sí):



La núvia amb el padrí:




Els nuvis:



L'hora de firmar els papers (no hi va faltar ni un sol detall!). Jo diria que el de més a l'esquerra és el Xavier Gran, el del rellotge digital és el Lluís i la noia de més a la dreta és la Nuri.

Publicat per Tineta a 21:47 4 comentaris
Etiquetes de comentaris:

estiu 1983

Aquest és un dels primers estius que passàvem a la casa. Però, pel que sembla, de seguida vam anar per feina. Aquí fèiem una partida de metropoli: el Josep-Ferran contra la Isabel (filla del Suy) i la Cristina, sota l'atenta mirada del Pierre.


Mare de Déu, quina transgressió de les normes: les bicis pel passadís principal!!!!

Publicat per Tineta a 21:18 1 comentaris
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)