La núvia amb el padrí:
Els nuvis:
L'hora de firmar els papers (no hi va faltar ni un sol detall!). Jo diria que el de més a l'esquerra és el Xavier Gran, el del rellotge digital és el Lluís i la noia de més a la dreta és la Nuri.
el casament del segle (passat)
Les dames d'honor (Isabel Suy i Meri Coma, sí, sí):
La núvia amb el padrí:
L'hora de firmar els papers (no hi va faltar ni un sol detall!). Jo diria que el de més a l'esquerra és el Xavier Gran, el del rellotge digital és el Lluís i la noia de més a la dreta és la Nuri.
La núvia amb el padrí:
L'hora de firmar els papers (no hi va faltar ni un sol detall!). Jo diria que el de més a l'esquerra és el Xavier Gran, el del rellotge digital és el Lluís i la noia de més a la dreta és la Nuri.
estiu 1983
Mare de Déu, quina transgressió de les normes: les bicis pel passadís principal!!!!
Montsoriu
Pel pont de desembre del 91 vam conquerir la torre de l'homenatge del castell de Montsoriu i hi vam plantar la nostra bandera (feta a mà, aprofitant una coixinera vella, ho recordeu?)
El Gorg Negre existeix...
Recordo que ningú tenia wuebs per tirar-se primer a les fosques i gèlides aigües del Gorg, però la Tineta va ser la primera i els demés no vem tenir opció...Anem al Gorg Negre
Tot i que el centre de les nostres vides sempre estava a Camprodón 47, vam començar a obrir les nostres mires cap a indrets propers... potser màgics i que inspiraven el nostre esperit aventurer que crec que ens identificava, tant a petits com als més grans... Us estic parlant, com no, de les nostres incursions cap als enigmàtics Gorgs del Montseny. A la imatge una de les visites al Gorg Negre...
La porta
Aquesta és la porta a un altre món. El món dels records. Records d'uns nens que corrien entre patis i horts amagant-se dels propietaris de les torres. Nens que feien curses de bicis. Noiets que jugaven a jocs de taula. Sopars de veïns i festivals infantils i juvenils...Molts estius. Moltes setmanes santes. Moltes castanyades. Molts bolets.
Amics que anarem fent en diferents etapes i, amics que han pres diferents vols. Alguns dels nens ja són pares. Però aquests fills no podran passar per aquesta porta a produïr més records, hauran de conformar-se en escoltar els records dels seus pares. Algú ha tancat amb aquella gran clau de ferro la porta blava. Per molt que piquem ningú vindrà a obrir-nos.
Setmana Santa 1992
Per Setmana Sant i, de fet, tot l'any, ens agradava fer grans tecs al pati dels Vila.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)