La porta

Aquesta és la porta a un altre món. El món dels records. Records d'uns nens que corrien entre patis i horts amagant-se dels propietaris de les torres. Nens que feien curses de bicis. Noiets que jugaven a jocs de taula. Sopars de veïns i festivals infantils i juvenils...Molts estius. Moltes setmanes santes. Moltes castanyades. Molts bolets.
Amics que anarem fent en diferents etapes i, amics que han pres diferents vols. Alguns dels nens ja són pares. Però aquests fills no podran passar per aquesta porta a produïr més records, hauran de conformar-se en escoltar els records dels seus pares. Algú ha tancat amb aquella gran clau de ferro la porta blava. Per molt que piquem ningú vindrà a obrir-nos.

(Nurita)

Anem al Gorg Negre


Tot i que el centre de les nostres vides sempre estava a Camprodón 47, vam començar a obrir les nostres mires cap a indrets propers... potser màgics i que inspiraven el nostre esperit aventurer que crec que ens identificava, tant a petits com als més grans... Us estic parlant, com no, de les nostres incursions cap als enigmàtics Gorgs del Montseny. A la imatge una de les visites al Gorg Negre...
Publicat per Lluís a 11:49
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

Nurita ha dit...

Esteu molt intrèpids!

Ais, faria una falta dels pantalons verds a topos de la Meri quan anava a la Corbadora

21 d’abril del 2008, a les 21:21

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)